Les següents exposicions es contemplen, com hem assenyalat en el text introductori, dins del marc de col·laboració de la LAVAC amb València Capital del Disseny 2022. Aquesta selecció respon als criteris impulsats per New European Bauhaus (NEB) des d’àmplies perspectives creatives. Sostenibilitat, inclusió i diversitat, participació i col·lectivitat o innovació, entre altres, són qüestions tractades pel programa d’exposicions i activitats platejat per les galeries, la selecció de les quals destacarem ací segons un programa mensual.
SETEMBRE – OCTUBRE 2022
- Galeria Cànem (Castellón). Altres mons possibles. Javier Puértolas. 24.09—26.11
- Galería Jorge López. Punk Beginnings 2022 – New tracks El Punk(no) ha muerto [Punk Beginnings 2022 – New tracks El Punk(no) ha mort]. Gema Polanco, Álvaro Porras y Javier Bravo de Rueda. 23.09 – 18.11
- Galeria Luis Adelantado. Casapuerta [Casaporta]. Fuentesal Arenillas. 23.09 – 18.11
- Galeria Rosa Santos. El amor es triste [L’amor és trist]. Xisco Mensua. 23.09 – 25.11
- Set Espai d’Art. War Radio Show. Acaymo S. Cuesta, Irma Marco, Javier Rodríguez Pino, Sabela Zamudio y Xavier Monsalvatje, en colaboración con la colección Alfaro Hoffman. 23.09-26.11
- The Liminal. I wish you could hear what I remember. Lauren Moffatt. 23.09 – 25.11
- Gabinete de dibujos. Un pájaro no canta porque tenga una respuesta [Un ocell no canta perquè tinga una resposta]. Esciff y Otto 183. 23.09 – 02.12
- Espainivi Collblanc (Castellón). Descanso [Descans]. Ismael Teira. 08.10 – 21.02.2023
GALERIA CÀNEM (Castelló). Altres mons possibles. Javier Puértolas. 24.09—26.11
Javier Puértolas presenta una sèrie de llenços en els quals es planteja una alternativa a la centralitat de la visió. Davant el pes d’imatges que ho envaeixen tot, amb els seus llenços, l’artista busca desestabilitzar una cultura visual que ens encega, no deixant-nos veure.
GALERIA LUIS ADELANTADO. Casapuerta [Casaporta]. Fuentesal Arenillas. 23.09 – 18.11
En l’exposició Casapuerta [Casaporta], Julia Fuentesal i Pablo Arenillas presenten un ampli catàleg de variacions formals mitjançant les quals l’escultura resulta ser més com menys és. Tirant mà de materials de fàcil mal·leabilitat, Fuentesal Arenillas emprenen una senzilla operació de bricolatge, fins a donar lloc a configuracions sorprenents a mig camí entre el formal i funcionalment recognoscible i l’alteració que suposa el racionalment indefinible.
https://www.luisadelantadovlc.com/actual/
GALERIA ROSA SANTOS. El amor es triste [L’amor és trist]. Xisco Mensua. 23.09 – 25.11
Xisco Mensua en L’amor és trist presenta obres diverses (llenços, papers, ceràmica i una projecció) com un collage en el qual es donen cita aspectes molt diversos del freqüent. Com a retalls d’un temps que bufa els seus ressons una vegada i una altra, ací veiem un compendi de les obsessions que circumden el treball d’aquest artista. Il·luminacions del quotidià que acaben sumant-se en un palimpsest en el qual el temps actua amb reverberacions on el sentiment de pèrdua brolla en silenciosos borbollons per a, d’alguna manera, reconstruir allò que de borrós té el present.
https://www.rosasantos.net/exposiciones/exposiciones-valencia/
SET ESPAI D’ART. War Radio Show. Acaymo S. Cuesta, Irma Marco, Javier Rodríguez Pino, Sabela Zamudio y Xavier Monsalvatje, en colaboración con la colección Alfaro Hoffman. 23.09-26.11
A partir de l’aparell de radi, el VE301 segons instruccions de Joseph Goebbels cinc artistes exposen la seua particular manera de veure les curioses relacions entre disseny, producció, tecnologia i política. Amb el teló de fons de la guerra de Putin les ressonàncies d’aquella ràdio s’escolten ara en un tantán que passa d’artista a artista per a mostrar la urgència del veure a quatre ulls més enllà del que es diu, se sent i es desdiu.
GALERÍA JORGE LÓPEZ. Punk Beginnings 2022 – New tracks El Punk(no) ha muerto [Punk Beginnings 2022 – New tracks El Punk(no) ha mort]. Gema Polanco, Álvaro Porras y Javier Bravo de Rueda. 23.09 – 18.11
Obres de tècniques i suports diversos es posen d’acord per a mostrar, cadascuna a la seua manera, la condició precària del ser contemporani. Des d’una posició de fragilitat, que no fa sinó mostrar la capacitat de resistència de l’art, teles, dibuixos, pintura, escultura i instal·lacions conjuminen les propostes dels artistes Gema Polanco, Álvaro Porras i Javier Bravo de Rueda. El deliberat mal fer, l’inestable i inconclús entretixen una trama en la qual la forma acaba sent vilipendiada amb la finalitat de posar en dubte el propi acte creatiu.
https://www.jorgelopezgaleria.com/main#ExpoMatiasErcole
The Liminal. I wish you could hear what I remember. Lauren Moffatt. 23.09 – 25.11
En I wish you could hear what I remember, Lauren Moffatt recorre a la realitat virtual per a cridar l’atenció sobre la inconsistència de les imatges amb les quals construïm el present. Imatges subjectes a una variabilitat constate que l’aresta posa a la disposició de l’espectador perquè, en tant es puga reconéixer en elles, provoque alhora l’estranyesa d’una impostura en el que ha anomenat identitats líquides.
Gabinete de dibujos. Un pájaro no canta porque tenga una respuesta [Un ocell no canta perquè tinga una resposta]. Esciff y Otto 183. 23.09 – 02.12
L’exposició Un ocell no canta perquè tinga una resposta presenta una vintena d’obra sobre paper realitzats per Escif i en col·laboració amb el seu xicotet fill. En aquests papers s’acomoden els motius característics dels grafitis de Escif. Figures que entren i ixes de l’espai de la pintura per a confondre’s en entorns urbans en els quals sovint sorgeix un conflicte. Formes simples i recognoscibles que, en aquests papers, figuren com a imatges instantànies a les quals se suma, en una operació de camuflatge, l’espontaneïtat d’un gest discordant, el d’Otto.
https://gabinetededibujos.com/
Espainivi Collblanc (Castellón). Descanso [Descans]. Ismael Teira. 08.10 – 21.02.2023
En l’exposició que porta per títol Descans, Ismael Teira presenta una sèrie de fotografies i una instal·lació on acaben vinculats el paisatge urbà i el rural. Les imatges que veiem plantegen un recorregut per aquells camins que voregen el que s’estableix en l’ordenació dels passejos per les ciutats. Com a registres antinormatius altres maneres de caminar i altres passejos mostren una domesticació d’un paisatge, subjecte sempre a les transformacions col·lectives.
