Les següents exposicions es contemplen, com hem assenyalat en el text introductori, dins del marc de col·laboració de la LAVAC amb València Capital del Disseny 2022. Aquesta selecció respon als criteris impulsats per New European Bauhaus (NEB) des d’àmplies perspectives creatives. Sostenibilitat, inclusió i diversitat, participació i col·lectivitat o innovació, entre altres, són qüestions tractades pel programa d’exposicions i activitats platejat per les galeries, la selecció de les quals destacarem ací segons un programa mensual.
Març-abril 2022
- Galeria Cànem (Castellón). Soles. Elisa Torreira. Fins al 23.04
- Galeria Cuatro. Bye bye souvenir. Alejandra de la Torre. 4.03—22.4
- Espai Nivi Collblanc (Castellón). El poder del sentinella. Mónica Jover. Fins al 30.04
- Gabinete de dibujos. Roberto Mollá. El caçador d´extraterrestres. Fins al 6.05
- Galeria Luis Adelantado:
- Unearth Tomorrow. Ting-Ting Cheng. 24.03—6.05
- Tria tot. Carlos Fernández-Pello. 24.03—6.05
- Galeria Rosa Santos. Carta de Fraccions. Chema López. 25.03—20.05
- Set Espai d’Art
- Les estructures que sustenten tot això. Fernando Abellanas (Lebrel) y Sean Mackaoui. Fins al 26.03
- Animal lámina. Isidro Ferrer. 1.04—04.06
- Shiras Galeria. Tresor: Anna Herrgott, Jens Gussek, Jesse Magee, Ibrahim Erdogan y Judith Röder. Fins al 06.05
- Galeria Vangar:
- L’ordre de les coses. Alba Abellán. Fins al 26.03
- La repetició. Pol Pinto. Fins al 29.04-25.06
- The Liminal. Las formes que sostenen el discurs. Lorenzo Sandoval, en col·laboració amb Floreal Rodríguez de la Paz. Fins al 06.04.22
GALERIA CÀNEM (Castelló). Soles. Elisa Torreira. Fins al 23.04
En aquesta exposició Elisa Torreira presenta una instal·lació i una sèrie de fotografies manipulades en les quals aborda els codis normatius en la construcció del gènere. Per a això recorre a les formes de representació de la primera comunió, en les quals la xiqueta es converteix en un grapejat estereotip mitjançant el qual s’afermen els límits de la identitat de la dona.
https://www.canemgaleria.com/solas-elisa-torreira_2
GALERIA CUATRO. Bye bye souvenir. Alejandra de la Torre. 4.03—22.4
En Bye bye souvenir, Alejandra de la Torre crea un imaginari de viatges en els quals es donen cita tot tipus de records. En la seua pintura, sense aparent ordre ni concert, objectes i imatges disputen el protagonisme d’una identitat canviant i efímera que no és una altra que la del consum d’un lloc i una cultura que ja no existeixen sinó en l’artifici, en una memòria enganyosa del que representem.
https://www.galeriacuatro.es/obra-disponible-en-galer%C3%ADa-cuatro/expo-bye-bye-souvenir/
ESPAI NIVI COLLBLANC (Culla, Castelló). El poder del sentinella. Mónica Jover. Fins al 30.04
En l’exposició El poder del sentinella , Mónica Jover recorre al quadre finestra per a transcendir les convencions de la bidimensionalitat del quadre, generant paisatges que s’estenen més enllà de l’estricte marc de la pintura. Per a això, l’artista recorre a processos considerats arts menors i relegats a la condició femenina com cosir i teixir.
https://espainivi.com/2022/03/07/monica-jover-3/
GABINETE DE DIBUJOS. El caçador d’extraterrestres. Roberto Mollá. Fins al 6.05
Roberto Mollá ens situa en una de les ciutats paradigmàtiques de la modernitat, Tokio. Tirant mà del dibuix, l’artista presenta la cartografia d’una urbe que reconeixem encara no sent allí. Des d’uns arxius en la paret, es projecten sobre taules i altres parets quants estímuls provinents del cinema, la literatura, els còmics i la música han configurat el patrimoni d’un futur que és sempre passat.
GALERIA LUIS ADELANTADO. Unearth Tomorrow. Ting-Ting Cheng. 24.03—6.05
En l’exposició Unearth Tomorrow, Ting-Ting Cheng presenta una sèrie de fotografies que porten a l’espectador a reconstruir un territori que va poder ser entre Taiwan i San Salvador en Tuman. Un imaginari en el qual l’espectador, convertit en un explorador, queda emplaçat a bastir ponts entre cultures i moments històrics, com una manera d’identificar un present sempre canviant.
https://www.luisadelantadovlc.com/actual/
Ultrachrome en paper fotogràfic Ilford Galerie Satín de 260 grs
47 x 62 cm c/u
Fotografía: David Zarzoso
GALERIA LUIS ADELANTADO. Tria tot. Carlos Fernández-Pello. 24.03—6.05
L’artista Carlos Fernández-Pello recorre al reciclatge com mètode a través del que posar en qüestió el consum d’una novetat que es basa en la reapropiació constant de fets, teories, llocs i creacions, que no deixen de ser-ho perquè han sigut i continuen sent en la deriva del present. Des d’una sana actitud ecològica, gèneres clàssics com el paisatge o la naturalesa morta posen d’actualitat de la pintura com un procés inacabat, el de la pròpia avantguarda.
GALERIA ROSA SANTOS. Carta de Fraccions. Chema López. 25.03—20.05
En Carta de fraccions, l’artista Chema López posa en qüestió la identitat contemporània com un constructe sotmés a una revisió permanent. Des de les seues pintures, l’artista aborda els paràmetres que normalitzen la pertinença a un lloc o a un col·lectiu, sense altres consideracions que les del registre d’una imatge-date com una font excloent de qualsevol altra consideració.
https://www.rosasantos.net/exposicion/chema-lopez/
SET ESPAI D’ART. Les estructures que sustenten tot aixòue sustentan todo esto. Fernando Abellanas (Lebrel) y Sean Mackaoui. Hasta el 26.03
En l’exposició “Les estructures que sustenten tot això”, Fernando Abellanas (Lebrel) i Sean Mackaoui plantegen des de llocs diversos de la creació altres maneres de veure i entendre el nostre entorn. Mentre Sean Mackaoui presenta una sèrie de collages i objectes que disseccionen les normes del veure, les fotografies, vídeos i escultura de Fernando Abellanas furguen en l’endins del que no es veu. En tots dos artistes l’humor es converteix en una estratègia mitjançant la qual el quotidià es converteix en una font de descobriments desconcertants.
SET ESPAI D’ART. Animal lámina. Isidro Ferrer. 1.04—04.06
A manera de gabinet de curiositats, el dissenyador Isidro Ferrer planteja en aquesta exposició un gran mural realitzat per amb tota mena de tècniques (assemblatges, collages, dibuixos, etc.), disposades per a donar caça a un univers d’éssers de meravella. Un animalario que no és un altre que el que dona cabuda a les nostres maneres de vida i maneres de relacionar-nos amb el món, el de l’estranyesa.
SHIRAS GALERIA. Tresor: Anna Herrgott, Jens Gussek, Jesse Magee, Ibrahim Erdogan y Judith Röder. Hasta el 06.05
L’exposició Tresor compagina l’obra de cinc artistes diversos per a posar en relleu, no sense ironies, el nostre afany per conservar el valor de les coses per molt insignificants o absurdes que sovint puguen semblar. Amb això les obres presentades busquen amputar qualsevol relació entre els objectes i les paraules amb els usos i els significats, entre escultures, fotografies i altres suports que tenen com a fons el mirar d’una altra manera a través del gran vidre.
GALERIA VANGAR. L’ordre de les coses. Alba Abellán. Hasta el 26.03
En l’exposició L’ordre de les coses Alba Abellán planteja una radiografia del tacte utilitzant diversos procediments gràfics. Amb això l’artista analitza les nostres relacions amb un entorn que, en un mirar accelerat, molt sovint veiem a mig fer o no veiem.
https://galeriavangar.com/alba-abellan
GALERIA VANGAR. La repetició. Pol Pinto. Fins al 29.04-25.06
Pol Pintó recorre al moviment com una possibilitat d’acció i reacció permanent davant el que veiem. En l’exposició La repetició, l’artista aborda, des dels paràmetres del reductiu que ve de la conjunció del minimal i l’abstracció, una sèrie de llenços i papers en els quals extremalimita la fixació del gest i la línia. Una actuació disposada a generar tensions en l’afable el mirar de les coses.
http://galeriavangar.com/pol-pinto
THE LIMINAL. Les formes que sostenen el discurs. Lorenzo Sandoval, en col·laboració amb Floreal Rodríguez de la Paz. Fins al 06.04.22
L’exposició Les formes que sostenen el discurs constitueix un estratagema mitjançant la qual l’artista Lorenzo Sandoval posa potes enlaire la creació d’un monument. Mitjançant obra gràfica, llibres d’artista, escultures, instal·lacions i una pel·lícula, el monument queda reduït a un valor que passaria del simbòlic al formal admés. Una neutralització del simbòlic-monumental que resultaria ser una altra cosa en un fer col·lectiu, en una construcció permanent que transcendiria la mera assimilació de les formes.
https://theliminal.es/programming/lasformasquesostieneneldiscurso/
